Vés al contingut

Entrena escacs com Bruce Lee (2): Quí ets tú com a jugador?

2011/02/09

Seguim amb la sèrie d’articles sobre què és el que pot aprendre el jugador d’escacs dels artistes marcials i Bruce Lee en particular.

Si al primer article veiem com enfocar la planificació de l’entrenament des del punt de vista d’un artista marcial en aquest veure en qué ens pot ajudar concretament a jugar escacs millor aquest senyor de la imatge.

Bruce, estil retro cool.

Com ja vaig anticipar a la primera entrega, la pràctica de les arts marcials té un component d’auto-coneixement, els artistes marcials planifiquen el seu entrenament al plaç més llarg que existeix, la vida sencera.

Com això millora el coneixement d’un mateix és prou simple, la repetició constant de les pràctiques, veure com mica a mica s’aconsegueix més precisió en allò que es fa, la desaparició dels dubtes amb el pas del temps, tot això són valuoses lliçons sobre nosaltres mateixos, si som conscients del que podem fer, ho podrem portar a d’altres àmbits de la vida i ens ajudarà a poder respondre millor la pregunta: què és el que podria fer jo en aquesta situació?

El Tao del Jeet Kune Do:

El Jeet Kune Do, que és pot traduir com “camino del puño interceptor” és l’art marcial que va inventar Bruce Lee,  al llibre “El Tao del Jeet Kune Do” Lee estableix les guies fonamentals: “anticipat al teu rival”, “si una tècnica no és suficientment eficaç troba’n una de millor”.

La manera d’exposar els seus arguments va xocar amb la cultura de les arts marcials de l’època, sobretot de les xineses a les quals Lee va criticar la rigidesa de les seves tècniques i com no estaven obertes al canvi ni a la revisió de les mateixes.

Així per a nosaltres podem agafar l’anticipació i que canviem de tècnica si la que fem servir no és la millor. Quantes vegades no hem hagut de variar la variant que juguem i de vegades la defensa o obertura sencera perquè no hi ha manera de fer-la funcionar.

Alexey, deixa la Cambridge Springs d'una vegada!

Personalment crec que del “Tao del JKD” se’n pot fer una segona lectura, fixem-nos con Lee rebutja les arts marcials que prèviament ha arribat a dominar.

Una vegada Lee domina la pràctica del Wu-shu el que fa es triar quines de les tècniques s’ajusten millor a les seves capacitats i les adapta per a ell mateix. És una nota discordant si, però no parla des del desconeixement, sinó des del coneixement de la tècnica i de com millor la pot aprofitar.

Quines recomanacions podem extreure d’aquesta filosofia pels escacs? Crec que moltes, però les principals que esmenaré són:

– No seguir les modes: No en el sentit haguem d’ignorar què és el que s’està estudiant en el moment, sinó que no hem d’anar a l’estudi d’obertures com el que compra enciam, de vegades el verd s’indigesta. És més important estar convençut del que es juga, haver-ho practicat i que s’amolli a les qualitats pròpies.

– Jugar obertures pròpies: L’un es segueix de l’altre, no és una recomanació només per a amateurs, ja Botwinnink recomanava tenir el que ell anomenava “teoria pròpia” anàlisis d’obertures que hom ha fet, creu que són vàlids i útils per al seu joc de torneig, també Jussupow ha declarat que mai no juga una obertura si no hi té “res que afegir”.

Per exemple fa un temps vaig fer un anàlisi força extens de 1.e4 c5 2.Ac4, a petició d’uns alumnes. Va resultar força interessant i vaig extreure’n conclusions que després he pogut aplicar a posicions relacionades. Vosaltres també podeu fer aquests anàlisis, per exemple per triar què voleu jugar contra la variant del canvi si jugueu la defensa francesa, no cal ser gran mestre i guanyareu en confiança quan jugueu el que vosaltres mateixos heu triat i desenvolupat.

– Si et coneixes com a jugador no copíes i jugues millor: Copiar no és dolent, però si allò que estàs jugant demana de tu que juguis com si fossis un altre segur que no en podràs extreure tot el suc. No només has de jugar una obertura bona, ha de ser bona per a tu.

Com a exemple personal ja fa temps que no jugo 1.d4 2.c4, vaig poder comprovar com algunes de les posicions que se’n desprenien no m’anaven del tot bé (per diversos motius) i, tot i haver tingut bons resultats ocasionalment, a mida que em coneixia millor vaig anar canviar naturalment cap a d’altres obertures.

A la següent entrega també parlarem de coneixement, però del enemic. I vosaltres, jugueu les obertures que més us escauen?

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: