7 Vicis que hem d’evitar quan juguem una partida

Jugar una partida d’escacs de torneig és dur, l’esgotament per acumulació de partides, els nervis, els problemes que tinguem a la vida diària, ens fan difícil jugar amb normalitat. Davant d’aquestes dificultats el cervell posa en funcionament una sèrie de defenses que es poden convertir en vicis, en aquest cas podríem dir que un vici és una resposta contra una fallida de l’inconscient, però també fem errors més mundans que hem d’evitar igualment.

La manera més efectiva de lluitar contra un vici és posar-li nom i cognoms i trobar que és el que l’origina. En aquesta llista posarem nom a mals hàbits a evitar i explicarem perquè és molt fàcil caure en la trampa i com provar de corregir-ho.

1. Preparar-se en excés abans de la partida: El cervell, com a múscul que és, troba més fàcil concentrar-se durant estones de temps curtes. Fer una preparació massa intensa, poc abans de jugar, (provant de memoritzar llargues variants teòriques, per exemple ) generarà un cansament que poques vegades serà compensat pel benefici d’allò que ens haguem mirat. Evita fer preparacions exhaustives dues o tres hores abans de la partida, et serà més fàcil recordar les variants amb el cap clar i guanyaràs en seguretat.
2. Menjar massa abans de la partida: La digestió treu rendiment al cervell, normalment l’atordiment desapareix en una hora però s’allarga quan mengem menjars abundants o difícils de digerir, és un error freqüent en el que tots hem caigut alguna vegada. Menjar en quantitats normals i evitar els aliments rics en greix ens ajudaran a combatre l’atordiment post-dinar.
3. Jugar “d’oïdes” : “Aquesta posició em sona, era aquí on es canviava a c3, no? i després me’n recordo que entregaven un peó…” Si no saps la teoria de la posició que estàs jugant has d’endollar el cervell, provar de jugar com si et trobessis en una posició semblant, de la que recordes vagament una continuació, és molt perillós. Quan ens “sona” que una jugada és teòrica tendim a no comprovar que allò que volem fer valgui. “Confía pero comprueba”, que deia Tigran Petrosian.
4. Manca de descans: L’actitud desitjada per a jugar a escacs bé és la del drac que sobrevola una ciutat abans d’atacar, es millor estar atent que concentrat. Per aquest motiu si anem a la partida havent dormit poc o cansats no podrem rendir al millor nivell . Un exercici moderat és molt recomanable, ajuda a dormir i manté el cos en forma. Un cos o ment cansades sempre passen factura al taulell.
5. Anotar-nos el punt mentalment: Tothom que ha donat classes a nens sap que rematar una partida és difícil, moltes vegades el nen amb dama de més és incapaç de guanyar i, fins i tot, de vegades perd. Fa falta tècnica i una voluntat forta per a portar la partida cap al punt sencer, també el bàndol defensor té recursos, tant del joc com psicològics. Quan estem a punt de guanyar la partida és el moment crític, el moment més important sempre és el moment present.
6. Falta de concreció: Aquest és un vici que és pot manifestar en moment d’estres o de manca de temps. Els escacs són molt concrets, per això és presten a l’estudi exhaustiu. És important tenir una idea precisa del que s’està fent, no parlo d’avançar-se a les següents cinquanta jugades, sinó de mantenir la suficient vigilància tàctica com per a aprofitar un error del rival o reconèixer un moment crític. És millor pensar trenta segons i fer una jugada bona, que fer trenta jugades dolentes en un segon.
7. Excés de concreció: Aquest vici va lligat al nº6. No sempre és el moment crític de la partida, és una irresponsabilitat malgastar el nostre temps en situacions que no s’ho mereixen, com saber quan s’ho mereixen? Bent Larsen deia que “L’estomac és un òrgan essencial per al jugador d’escacs”, la pràctica és fonamental. Normalment a cada partida s’esdevé un moment on hem de fer una pensada llarga, és un vici el fer-ne masses i quedar-nos sense temps per a jugar la resta de la partida.

Aquests són només set, però segur que en coneixeu d’altres, us animo a fer “brainstorming” als comentaris.