Skip to content

7 Vicis que hem d’evitar quan juguem una partida

2010/11/19
tags:

Jugar una partida d’escacs de torneig és dur, l’esgotament per acumulació de partides, els nervis, els problemes que tinguem a la vida diària, ens fan difícil jugar amb normalitat. Davant d’aquestes dificultats el cervell posa en funcionament una sèrie de defenses que es poden convertir en vicis, en aquest cas podríem dir que un vici és una resposta contra una fallida de l’inconscient, però també fem errors més mundans que hem d’evitar igualment.

La manera més efectiva de lluitar contra un vici és posar-li nom i cognoms i trobar que és el que l’origina. En aquesta llista posarem nom a mals hàbits a evitar i explicarem perquè és molt fàcil caure en la trampa i com provar de corregir-ho.

  1. Preparar-se en excés abans de la partida: El cervell, com a múscul que és, troba més fàcil concentrar-se durant estones de temps curtes. Fer una preparació massa intensa, poc abans de jugar, (provant de memoritzar llargues variants teòriques, per exemple ) generarà un cansament que poques vegades serà compensat pel benefici d’allò que ens haguem mirat. Evita fer preparacions exhaustives dues o tres hores abans de la partida, et serà més fàcil recordar les variants amb el cap clar i guanyaràs en seguretat.
  2. Menjar massa abans de la partida: La digestió treu rendiment al cervell, normalment l’atordiment desapareix en una hora però s’allarga quan mengem menjars abundants o difícils de digerir, és un error freqüent en el que tots hem caigut alguna vegada. Menjar en quantitats normals i evitar els aliments rics en greix ens ajudaran a combatre l’atordiment post-dinar.
  3. Jugar “d’oïdes” : “Aquesta posició em sona, era aquí on es canviava a c3, no? i després me’n recordo que entregaven un peó…” Si no saps la teoria de la posició que estàs jugant has d’endollar el cervell, provar de jugar com si et trobessis en una posició semblant, de la que recordes vagament una continuació, és molt perillós. Quan ens “sona” que una jugada és teòrica tendim a no comprovar que allò que volem fer valgui. “Confía pero comprueba”, que deia Tigran Petrosian.
  4. Manca de descans: L’actitud desitjada per a jugar a escacs bé és la del drac que sobrevola una ciutat abans d’atacar, es millor estar atent que concentrat. Per aquest motiu si anem a la partida havent dormit poc o cansats no podrem rendir al millor nivell . Un exercici moderat és molt recomanable, ajuda a dormir i manté el cos en forma. Un cos o ment cansades sempre passen factura al taulell.
  5. Anotar-nos el punt mentalment: Tothom que ha donat classes a nens sap que rematar una partida és difícil, moltes vegades el nen amb dama de més és incapaç de guanyar i, fins i tot, de vegades perd. Fa falta tècnica i una voluntat forta per a portar la partida cap al punt sencer, també el bàndol defensor té recursos, tant del joc com psicològics. Quan estem a punt de guanyar la partida és el moment crític, el moment més important sempre és el moment present.
  6. Falta de concreció: Aquest és un vici que és pot manifestar en moment d’estres o de manca de temps. Els escacs són molt concrets, per això és presten a l’estudi exhaustiu. És important tenir una idea precisa del que s’està fent, no parlo d’avançar-se a les següents cinquanta jugades, sinó de mantenir la suficient vigilància tàctica com per a aprofitar un error del rival o reconèixer un moment crític. És millor pensar trenta segons i fer una jugada bona, que fer trenta jugades dolentes en un segon.
  7. Excés de concreció: Aquest vici va lligat al nº6. No sempre és el moment crític de la partida, és una irresponsabilitat malgastar el nostre temps en situacions que no s’ho mereixen, com saber quan s’ho mereixen? Bent Larsen deia que “L’estomac és un òrgan essencial per al jugador d’escacs”, la pràctica és fonamental. Normalment a cada partida s’esdevé un moment on hem de fer una pensada llarga, és un vici el fer-ne masses i quedar-nos sense temps per a jugar la resta de la partida.

Aquests són només set, però segur que en coneixeu d’altres, us animo a fer “brainstorming” als comentaris.

Anuncis
4 comentaris leave one →
  1. jaquealbellaco permalink
    2010/11/20 23:26

    Parafraseando el título, se podría haber llamado los siete pecados capitales del ajedrez; por cierto, libro de ajedrez ya existente del GM escocés Jonathan Rowson.

    Estoy de acuerdo en los errores que has mencionado, ya que merecen una atención especial por nuestra parte si queremos mejorar nuestro nivel de juego. Algunos jugadores, tienden a pensar que el ajedrez es sólo estudio de teoría, y dejan de lado otros factores fundamentales del juego como el aspecto psicológico, el estado físico etc.

    También podríamos añadir como error, el subestimar al rival porque tiene menos ELO que nosotros, algo que se produce con cierta frecuencia en las partidas de ajedrez.

    ¡Interesante entrada Felipe!

  2. Ruben permalink
    2010/11/22 12:49

    Muy interesante, estos son algunos de los vicios o actitudes erróneas en las que he incurrido con más o menos frecuencia.

    – Pasear demasiado durante la partida: Un poco está bien para estirar las piernas, pero pasarse todo el rato que piensa el contrario paseándose, mirando otras partidas y rajando a base de bien no es recomendable. Se suele hacer cuando crees que tienes la partida controlada, porque en cuanto se te ocurre la jugada buena del otro vuelves corriendo al tablero intentando disimular la cara de horror.

    – Demasiada birra: No digo que una no esté bien para estimular la creatividad y confianza, pero a la tercera o cuarta la verdad es que la mente se nubla.

    – Tararear interiormente una canción: Bien es cierto que muchas veces en contra de nuestra voluntad, se nos mete una canción en el cerebro y no hay forma de sacarla. Todo el tiempo que destinas al tarareo mental se pierde para las consideraciones estratégicas y el cálculo de variantes, al menos los hombres.

    – Solapar la partida con el Barça (o equipo preferencial): Ya se sabe que las prisas no son buenas consejeras.

    – Mosquearse porque el contrario, con lo malo que es, juega las buenas: Hay que respetar a todo el mundo. Por muchas piezas que se haya dejado durante el torneo, quien más quien menos tiene un buen día. Hay que concentrarse en la posición y no perderse en elucubraciones sobre la madre del rival.

    Por hoy está bien. Enhorabuena por el blog Felipe.

    • 2010/11/22 19:51

      Muy buenas tus aportaciones Rubén, levantarme y pasear también era un problema para mi, creo que hay que levantarse un poco aunque sea para mirar el tablero desde lejos para desbloquear,ahora lo hago lo justo. He conseguido encontrar un punto medio

      Nunca me ha extrañado que mi rival juegue bién, en ese aspecto soy más bien fatalista y estoy acostumbrado a que los rivales jueguen contra mi “la partida de su vida”.

      Ivan, el libro se llama “The seven deadly chess sins”, son pecados mortales, Rowson explica el porqué del cambio de nombre en el libro.

      ¡Grácias y saludos a los dos!

  3. 2010/12/05 11:08

    que bo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: