Skip to content

Psicologia de l’atac i defensa . L’energia en escacs

2010/11/13

És ben conegut el fet que l’energia ens envolta, de vegades podem veure-la en tot el seu esplendor com quan entra en erupció un volcà, de vegades no se’ns revela de forma tan evident però segueix existint.

L’energia existeix també en el taulell d’escacs i, com en la vida, de vegades pren formes ben visibles com per exemple un fort atac al flanc de rei o un cavall que saltironeja per totes parts. Per suposat també hi han moltes posicions de caire estàtic on l’energia no és tan visible però encara se’n poden trobar senyals.

Sabem que l’energia està present al taulell, la crea el xoc, la força de les peces al fer contacte, també les de les voluntats dels jugadors. Steinitz ens va dir que la possessió de l’energia (iniciativa) és transitòria i que n’hem de reconèixer el flux i utilitzar-lo amb decisió abans no s’extingeixi.

Els atacants envers la tormenta

Sacrificar o no sacrificar?

El que m’interessa més del flux de l’energia és l’efecte psicològic que ens crea als jugadors, sent com som uns pobres humans.

Les explosions al taulell poden segrestar els nostres processos cognitius, tantes possibilitats! Com es pot filtrar tot? Les jugades, les emocions (les nostres i les de l’oponent)

Depenent del caràcter de cadascú ens poden sobrevenir sentiments de :

Por o Ansietat: Tens una pistola però no saps trobar el gallet ni cap a on disparar. La part de “Fes-me servir amb saviesa o mor” pot jugar amb els nervis de més d’un.

Refús a actuar: “Si tinc l’avantatja ara, quin mal pot fer una jugada tranquil·la més?” Bé la quantitat de mal depèn de la posició i l’enginy del rival però si es deixa passar massa tems es pot perdre el pols a la situació i permetre un contraatac, generalment decisiu.

També podem reaccionar de maneres més optimistes com:

Amb confiança (compte amb confiar-se massa!): Per una vegada no ens quedarem mirant, esperant que el rival cometi un error i a veure que passa, som els conductors! Tot i que hom pot veure com aquesta reacció està una mica relacionada amb la d’ansietat.

Amb Alegria: T’agrada jugar i avui t’ha tocat en sort una posició d’atac. El problema és que el nivell de precisió que fa falta per rematar normalment no permet cap estat mental definit. Estar “alegre” és un terme molt llunyà d'”atent”, tanta joia et pot jugar una mala passada.

“Entrant a la zona”: Aquest sentiment ha estat descrit per esportistes professionals de totes les disciplines i parla d’un estat mental, especialment lúcid, on simplement juguem. Aquesta disposició és molt difícil d’invocar i segons els darrers estudis no depèn d’un mateix.

Pot semblar que estic recomanant que ens fem tots budistes i cerquem el nirvana per alliberar-nos de la tirania de les emocions, però pel que sabem és contraproduent. En una partida experimental Pfleger – Spassky, on l’objectiu era esbrinar com millorava les habilitats cognitives el no sentir tensió durant el joc, el GM Helmut Pfleger va prendre beta bloquejants, antidepressius que fan servir els tiradors de llarga distancia (famosos pel seu ús al joc “Metal Gear Solid”)

 

Pfleger, Helmut Pfleger

L’aclaparadora derrota de Pfleger, segons les seves pròpies paraules ” va perdre com un nen”, sembla indicar que els sentiments són part essencial del procés de decisió.

No hi ha una regla d’or sobre com gestionar la psicologia d’un atac.Els atacants tenen moltes més distraccions. precisament perquè tenen més a perdre. Un bon atacant és aquell que reconeix que el vaixell fa temps que ha sarpat i tornar a port ja no és una opció. No hi ha més possibilitat que portar el vaixell cap endavant de la millor manera possible fins que s’arribi a l’altre costa.

Els defensors: parant gols i fent xantatge

La tasca del defensor de vegades no és gens agraïda, però en un joc tan dinàmic com els escacs sempre hi ha possibilitat de remuntada. Dues maneres de gestionar la psicologia de la defensa són característiques dels defensors experts:

“La victòria del porter”: És difícil aguantar llargues estones defensant una posició inferior on la única recompensa possible és fer taules. Molts jugadors no aguanten l’angoixa d’haver-se  de defensar durant moltes jugades i cauen sota la tensió.

El jugador expert aconsegueix mantenir-se concentrat i no escoltar les veus de la fatiga adoptant l’actitud dels porters en un llançament de penal. La victòria del porter és precisament fer que l’altre no guanyi, encara que el porter no té opció a guanyar res (no pot fer gol) el seu objectiu és ser precís i no permetre que li’n facin cap. Les posicions d’escacs són molt resistents, amb joc perfecte es podrien aguantar moltes de les que s’abandonen.

Xantatge: La solució humana al problema, es prova de connectar amb els desitjos i pors del rival, al cap i a la fi ell també sent la pressió. El jugador expert prova d’esbrinar quines situacions li poden ser més molestes, per exemple proposant passar a un final inferior però no pas perdut, si es pensa que el rival no té suficient confiança en la seva tècnica, potser mostrant activitat el rival és posarà nerviós, etc.

Models de l’energia en escacs

Fins ara he parlat de com nosaltres, escaquistes controlats per les emocions, ens organitzem davant del fenomen més poderós de la natura. M’agradaria establir una mena de models, molt senzills, per a definir les relacions entre les accions d’atacant i defensor i com aquestes influeixen sobre la quantitat d’energia.

Després podrem fer servir aquests models per a diagnosticar les nostres febleses en la gestió psicològica de la partida.

Es poden agrupar termes com iniciativa, atac, contraatac, defensa, liquidació, o sacrifici que parlen de les manifestacions de l’energia al taulell, en funció de la influència respecte a la quantitat d’energia:

Activadors de l’energia:

Desenvolupament.

Gambit.

Iniciativa.

Atac / Contraatac.

Sacrifici.

Amortidors de l’energia:

Defensa / Sacrifici Defensiu (per exemple per crear un bloqueig o donar escac continu).

Liquidació.

Bloqueig.

Fortaleses en el final.

D’altres recursos defensius.

Les interaccions entre aquests termes poden ser descrits amb models que parlin del flux de l’energia que es produeix durant la partida i com hi reaccionem, per exemple:

1- Desenvolupament → Gambit → Mala reacció contra el gambit (provar d’aguantar massa el material)  Iniciativa → Atac → Defensa fallida (manca de concentració) → Guany material → Incapacitat per a trobar recursos defensius (Excés d’ansietat) → Victòria atacant.

2- Desenvolupament → Iniciativa → Atac → Defensa fallida (Error de valoració, sobreestimació de les possibilitats pròpies) → Atac decisiu → Insuficient coneixement de les fortaleses en el final → Victòria atacant.

3- Desenvolupament → Iniciativa → Atac → Bona defensa → Contraatac → Defensa insuficient (manca de reconeixement del canvi de situació) Guany material (relaxació en la part final de la partida originada per la pèrdua de l’avantatja) → Victòria defensor.

4. Desenvolupament → Iniciativa → Atac → Bona defensa (psicologia del porter) Liquidació (bloqueig, etc) → Igualtat o Taules, depenent del material que quedi.

Recomano emprar aquests models per a analitzar les vostres partides, amb un nombre suficient d’exemples podreu identificar els errors més comuns que feu al gestionar la psicologia de la partida i el treballar sobre els mateixos n’esmorteirà els efectes.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: