Vés al contingut

7 motius per a llençar un llibre d’escacs a les escombraries

2010/06/03

A tots ens ha passat, de vegades ens comprem llibres que són més avorrits de llegir que la guia telefònica i només lleugerament més informatius, és normal, de llibres d’escacs se n’escriuen molts i tenir un elo Fide elevat no és garantia de saber-se expressar en forma escrita.

Estalvieu-vos l’esforç si…

  • 1. L’autor parla en primera persona contínuament: A menys que sigui una biografia d’un jugador, es clar. Escriure en primera persona és el mètode més emprat pels que no saben escriure, una mica com les redaccions tipus “que has fet aquest estiu” que feies al col·legi. Si, en un capítol del llibre, trobes vint o més paraules que signifiquin “jo” o “a mi”, llença’l.
  • 2. Només hi han partides, sense comentar: Som al segle XXI i tenim les partides que volguem a un click, això és malgastar paper, recicla’l.
  • 3. Hi han partides comentades, només amb símbols: Els llibres estil “informator” tenien més sentit abans de l’internet. Avui en dia, pel que costa un sol exemplar, pots pagar un any de subscripció a una pàgina de recerca teòrica. No el compris!
  • 4. El llibre comença amb “Winning with…”: Ja es prou difícil aprendre a jugar bé una obertura per, a més, haver-ho de fer amb material analitzat de manera gens imparcial. S’hauria de dir més aviat “Losing unexpectedly with…”. Retorna’l a la Gran Bretanya.
  • 5. El llibre comença amb “Beating the…”: Aquest tipus de llibres són una mica millors que els “Winning” perquè n’hi han uns quants que estan analitzats de forma objectiva. Si a totes les variants guanya “el bàndol dels bons”, cala-hi foc.
  • 6. Són manuals de mig joc i/o tàctica per a principiants: Tots parlen del mateix i no gaire bé, hi han matèries que necessiten un coneixement i experiència previs, els principiants no necessiten aquest grau d’especialització, l’important és que juguin molt i deixin de ser-ho!. Llegeix “Mi sistema” de Nimzowitsch i “Fundamentos del ajedrez” de Capablanca i juga molt. Benvingut al nivell mig!
  • 7.Parlen d’obertures que no coneix ni sa mare: La majoria estan molt malament escrits (hi han algunes excepcions com els llibres de Stephan Buecker) De les variants rares normalment hi ha poca cosa a escriure (no hi ha quasi teoria ni partides) i els autors tendeixen a “estirar el xiclet”.
Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: